Racines aux sources « De la tèrra a la Tèrra », Espaci Occitan, 21, rue de l’Imprimerie, 05000 Gap, 12,50 € franco de port. Les mots qui comptent A cha degot : goutte à goutte Balalinbalalan : cahin-caha Destraucar : déboucher sur quelque chose Lombrin : lombric Malanança : petits malheurs de la vie Relarg d’entrepresas : zone d’activités Livre Quand la tèrra vos parla de la Tèrra André Abbe a interrogé le bons sens paysan durant un quart de siècle, et questionne notre rapport à la planète dans un recueil de chroniques hebdomadaires alertes qu’il a tenues dans la presse agricole. Maugrat que siam a l’ora que lo betum manja la Tèrra, e ambe lo milliard d’umans que patissan de la fam, faudrà bèn noirrir lo monde. Mai coma farem un còp que leitèrra seràn cubèrtas per leilotejaments, leirelargs d’entrepresas e tot çò que pòt estofar leilombrins ? Lo jornalista, ara retirat, Andrieu Abbe, a la solucion. S’entreva de l’uman, s’ocupa dei gents. Ambe seis escrichs, sembla totjorn que l’entrevistat es un vesin, qu’aqueu qu’es citat es un amic. Pasmens, s’agís d’un pastre d’Australia, o d’un Joan Sebastian Bach tractat coma un onesta artesan de la musica… tot aqueleis escrichs, leis a publicats a cha degot dins un jornau agricòla bèn coneissut dei païsans, l’Agricultor Provençau, vint-esièis ans de temps. Un quart de sègle per dire leis malananças de la planeta, mai tanben la vòlha d’aqueleique vòlon que destraucan, aqueleis auvaris, sus de temps mens ferotges, una societat plusumana. Alòr que tot lo monde s’esmòu per lo sòrt dau lop, eu s’entreva d’aqueu dau pastre, ablasigat e dins leis ànsias, despuei que la bèstia secuta sei fedas. Aqueu recuelh l’a sonat bèn justament « De la tèrra a la Tèrra », de l’otis que nos alimenta a la planèta malauta de l’òme onte, pasmens, balalinbalalan, demòra possible de bastir un avenir per totei. Andrieu Abbe nos convidèt, cronica après cronica, a regardar nòstrei frairesumans coma de bravei gents qu’an de preocupacions parieras dins un monde comun. E subretot que pòdon obrar ambe rason per n’en faire un monde melhor. Article écrit en graphie classique avec les suggestions du Pr Pèire Brechet, Service de la Langue Occitane. 42 ACCENTS n°214 Racines Avec la graphie classique, on prononce les « o » en « ou » et les « ò » en « o », les consonnes mouillées comme « lh » ou « nh » se prononcent en « ill » ou « gn ». Les « a » de fin de mot se prononcent entre le « e » et le « o ». Enfin les consonnes finales ne se prononcent pas en général en provençal, à l’exception du « s ». MP2013 Marsiho Prouvenço 2013 passara per Castèureinard Châteaurenard se transformera le temps d’une journée de mai en Caravansérail. Le Credd’O participera au Caravansérail du Théâtre du Centaure, le 25 mai prochain, en donnant la parole à la langue d’Oc. C’est en fait le seul projet associatif retenu dans le cadre de MP2013 qui fasse entendre la langue du pays. Dins la Galachìo dis assouciacioun d’estùdi vo de proumoucioun de la lengo d’O, fau destria lou Credd’O dis àutre. Es que lou Centre de Rescontre, d’Estùdi, de Doucumentacioune de Difusioun d’O es, pèr ço que sabèn, la souleto qu’ourganisara vertadieramen de proujèt dins lou cadre de Marsiho Prouvenço 2013 Capitalo de la Culturo. « Premié, fargaren lo 26 de mars uno journado de la paraulo e de la literaturo », que nous dis Roumié Jumeau, lou presidènt dóu Credd’O. Pèr tout dire, s’es assoucia au Tiatre dóu Centaure, que fa d’espetacle espetaclous e sensible emé de chivau. Aquéli t’an prepausa tres caravano que counvergiran vers Marsiho dins lou biais d’un caravanserai : à chasco estapo, d’espetacle, de cansoun, de tiatre, e d’animacioun regalaran lis abitant. Lou Credd’O, éu, sara à l’estapo de Castèureinard, ounte a pensa de fa ausi la lengo nosto « au cantoun di carriero, e au tiatre de la Vilo que sera renouva » apound Roumié Jumeau. De sòci de l’assouciacioun legiran de tèste d’autour prouvençau de trìo. Mai tout acò se fara pas sènso susa ! D’alesti aquelo journado es uno escoumesso, que dèu èstre d’uno qualita di bello. Es lou moumen pèr mai que d’un de pourta pèiro. « Segur que soun benvengu li bountous. Per éli sara un moumen d’estrambord. Nous podon ajuda pèr l’ourganisacioun, o li leituro, mai tambèn pèr ourganisa lis evenimen culturau que mounto chasco annado lou Credd’O. » Marsiho Prouvenço 2013 s’acabara pas em’aquelo journado dóu 26 de mai pèr lou Credd’O. « Sian à prepara dous coulòqui sus la lengo d’O, un à Gravesoun, l’autre, l’esperan, à Maiano » apound moussu Jumeau. Mai pèr lou detai, faudra espera encaro un pau. Les mots qui comptent Alesti : préparer Apoundre : ajouter Bountous : bénévole Destria : distinguer Farga : forger mais aussi inventer Porta pèiro : collaborer, apporter son aide Article écrit en graphie mistralienne. En graphie mistralienne, on prononce en pratique comme en français, mais on diphtongue les voyelles doubles. Ex. « au » se prononce « aw », « éu » se prononce « éw » et « ai » se prononce « aï ». |