Racines aux sources Opéra Escrich sur la pèu Le Festival d’art lyrique d’Aix a commandé à un compositeur britannique un opéra basé sur une légende occitane. Il sera créé en juillet. Il y a quarante ans, il en avait commandé un autre, en occitan celui-là. Les mots qui comptent Alestir : préparer A l’ora d’ara : actuellement Endraiar : mettre en route, embrayer Enluminadura : enluminure Va pas lisc. expr. Ça ne va pas comme sur des roulettes. Benlèu que leiplus ancians s’en rementan, au sègle XX i aguèt un opera en lenga occitana, e foguèt creat au nòstre. Lo Festivau internacionau d’art liric d’Ais donèt en julhet de 1971 Beatritz de Planissòlas. Lo libret foguèt balhat a Renat Nelli, una referéncia. E la musica, contemporanèa, èra aquela de Charpentier. Pas Marc Antòni, nimai Gustau, mai Jaume. Animacioun escoulari De coulegian que fan un journau sus lou web AVitrolo an vougu parla de la minuto de silènci qu’avié segui lou chaple de Toulouso. Un voulié enquista sus la qualita dis armo dóu tuaire, uno autro de la peno di famiho ; lou debat es viéu au moumen de la counferènci de redacioun. A Tarascoun, tout lou mounde se retrobo alentour de la proufessouro de prouvençau per l’entrevista : « perqué avès chausi aquéu mestié ? », « avès-ti de pichot ? » : li questioun navigon dóu mai serious au mai people… A Castèu-Reinard, leiquatorge escoulan son ana à la mostro qu’ourganisè la coumuno em’uno assouciacioun sus lou tèmo de l’aigo en Prouvènço. Un brave pescaire ié diguè tout ço que sabié sus lo peis, la ribiero, dóu tèms qu’un jouine estudiant de chimìo charravo sus l’evoulucioun di bèsti de l’aigo. Despièi lou mes de janvié dins tres coulège despartamentau, 42 ACCENTS n°211 Racines E foguèt una capitada, longament aplaudida. Perque pas un novèu au sègle XXI ? faudriá mai que d’una condicion : un compositor e son libretista que vòugan escriure e pensar en occitan, un director de festivau qu’ague l’enveja de lo presentar, e pron d’argent per endraiar l’afaire. Va pas lisc ! Lo public pasmens auriá ren de còntra, dau moment que la musica sariá bòna, e sa curiositat contentada. Sariá lo gròs dau repàs culturau, mai per lo moment, n’aurem l’aperitiu, aquest estiu. Ambe Written on Skin (escrich sus la pèu), lo compositor anglés George Benjamin, e l’escrivan Martin Crimp alestissan a l’ora d’ara un opera que se presentarà per premier còp au Festivau sestian entre lo 7 e lo 14 de julhet dins la cort de l’Arquevescat. Written on Skin es adaptat d’una legenda occitana dau sègle XII. Es un tèma filosofic : la descubèrta À ChÂteaurenard, Tarascon et Vitrolles, des classes de provençal s’essaient au journalisme internet, assistées par un journaliste professionnel. Et de la conférence de rédaction jusqu’à la mise en ligne des articles, apprennent à s’adresser à un public. un journalisto, Michèu Neumuller, emé l’assouciacioun Aquò d’Aquí, ajudo de classo de prouvençau à councebre e adouba un site web d’infourmacioun. Em’aquelo idèio de la Delegacioun Lengo e Culturo Regiounalo dóu CG13, s’agis d’acoumpagna leijouve dins de discussioun sus l’atualita, e de lis ajuda à decida d’un soumàri de journau, pièi de travaia sus la recerco d’infourmacioune l’escrituro d’article. L’animacioun pedagougico entrino l’enavans de mai que d’un,e, qu saup ? quàuquis-un se dison aro que li mestié de l’infourmacioun son pas tant mau. Coume lou bilans d’aquelo iniciativo sèmblo bon, l’an que ven sara renouvelado. Mai deja chascun pòu ana vèire lou resultat sus lou web : http://www.wmaker.net/coulege13/Article rédigé en graphie mistralienne. Beatris de Planissòlas, une commande d’opéra en occitan per le festival d’Aix, en 1971. per un òme de se, e dei limits dau poder que pòt tenir sus d’un autreuman. L’argument, eu, n’es la venguda d’un artiste au castèu d’un tiran, aqueu li demanda de faire d’enluminaduras ; mai aquel obratge bolegarà una revòuta. Leis autors son pas desconeissuts, qu’an agut obrat ensems per un opera (Into The Little Hill) en 2006. Serà una comanda dau Festivau d’Ais. Alora quand lo demandarà, aqueu novèl obratge dins nòstra lenga ? Article rédigé en graphie classique avec les suggestions du Pr Pèire Brechet, Service de la Langue Occitane. Avec la graphie classique, on prononce les « o » en « ou » et les « ò » en « o », les consonnes mouillées comme « lh » ou « nh » se prononcent en « ill » ou « gn ». Les « a » de fin de mot se prononcent entre le « e » et le « o ». Enfin les consonnes finales ne se prononcent pas en général en provençal, à l’exception du « s ». Les élèves de provençal de Châteaurenard Les mots qui comptent Aro : maintenant Chaple : massacre Charra : causer Enavans : entrain Mostro : exposition En graphie mistralienne, on prononce en pratique comme en français, mais on diphtongue les voyelles doubles. Ex. « au » se prononce « aw », « éu » se prononce « éw » et « ai » se prononce « aï ». DR DR |