Racines aux sources Endraiar d’estudis de cantairitz DR Les mots qui comptent Sestian : Aixois Ausir : entendre Endraiar : choisir une voie, se mettre en route, commencer S’amadurar : mûrir Pontin : scène, tribune Tant...coma : autant que, aussi bien que Colloque le 5 novembre Desvouloupamen duradis e lengo en dangié 42 ACCENTS n°206 Racines Paciéncia, trabalh ambuna votz polida, son leicondicions màgers per enregar una carriera de cantairitz lirica, tau coma o fa la joina Sestiana Magalí Arnault-Stanczak. Sa votz fresca e sopla de soprano se faguèt remarcar dins una opera baròc d’Haendel, Acis e Galatea, au Festivau d’Art Liric d’Ais, au mes de julhet. Segur que l’ausirem encara. Mai coma endraiar un mestier parier ? « Èri au collègi e au licèu as Ais dins de classas especialas de dansa e cant. Puei au Conservatòri de ma ciutat. E presentèri un concors a l’Escòla Auta de Musica de Geneva ». Teniáu dètz e sèt ans. A la ciutat elveta aviá un professor bèn conoissut, lo bariton soïssa Gieli Cachemaille. I demorèt cinc ans Magalí, per perfeccionar son cant, mai tanben per s’amadurar, « e afortir Lyrique Comment devient-on chanteuse d’opéra ? exemple avec le parcours de La jeune soprano aixoise Magali Arnault. L’Aeloc a choisi cette année « le développement durable et la langue d’Oc » pour thème de son colloque, à La Fare-les-Oliviers, qui réunira Environnementalistes, entrepreneurs et sociolinguistes. L ou Desvouloupamen Duradis, fa quinge an, n’en parlavian gaire, aro es dins tóuti li soucit de l’Umanita. Se preóucupo dins lou mume tèms, e à prepaus de touto causo de sis aspèt ecounoumi, souciau e envirounamentau. Mai, pèr l’Assouciacioun pèr l’Ensignamen de la Lengo d’O (Aeloc), qu’assèmblo pèr soun coulòqui dóu 7 de nouvèmbre à La Faro-leis-Óulivié, manco uno cambo à-n-aquéu tripède pèr deveni un quadripède capable d’ana : la culturo. Adounc, lou sujèt d’aquéu coulòqui sera « Lengo d’O e desvouloupamen duradis ». Se l’animairis di taulo roundo es ja couneissudo, Liza que cadun pòu vèire à la televisioun publico regiounalo, li participant èron pas encaro tóuti marca au moumen d’escriéure acò. Sabèn que vendran dóu mounde de l’entre-presso, dóu mitan de l’envirounamen, de l’Universita, e de l’Ensignamen, emé un counsultant en afaire souciau e un vigneiroun. Se debanara dins la salo coumunalo Jean Bernard, lou dissate 5 de nouvèmbre. E « l’escoumesso sera de vèire lou raport d’establi entre lis ativita de desvouloupamen duradis e lou desvouloupamen di lengo en dangié » que nous dis un dis ourganisaire. Lou nivèu dis intervenènt assegurara l’interès dóu coulòqui. I aura en particulié Couleto Grinevald, de l’Istitut Naciounau di Lengo e Culturo Ourientalo, especialisto di lengo amerindiano, e Jaume Costa, éu cercaire à l’Istitut Naciounau de Recerco Pedagougico, esperit sutiéu e óusservaire di coundicioun de desvouloupamen di lengo minourisado. D’autres informations pratiques sur www.aeloc.fr mon gost per la musica baròca ». Serà puei un autre concors a Londres, aqueu còp, au Royal College of Music, onte aprenguèt encara dos ans, non solament a cantar, mai encara a se tenir sus lo pontin. En Anglatèrra fau arribar dins leipremiers per daverar una borsa, que leis estudis còstan fòrça. Mai pasmens leis engatjaments son ja possibles. Ara demòra a París, onte estudia au Conservatòri Superior Nacionau. Dins tot aqueu cursus, faliá segur cantar d’oras e d’oras, mai tanben afortir sa cultura musicala, sa conoisséncia dei compositors. « Lo trabalh s’alestís tant dins la bibliotèca coma dins l’atalhier de cant », ambun estrambòrd egau. Ecrit en graphie classique avec les suggestions de Pèire Brechet, professeur certifié d’occitan provençal. Avec la graphie classique, on prononce les « o » en « ou » et les « ò » en « o », les consonnes mouillées comme « lh » ou « nh » se prononcent en « ill » ou « gn ». Les « a » de fin de mot se prononcent entre le « e » et le « o ». Enfin les consonnes finales ne se prononcent pas en général en provençal, à l’exception du « s ». Article écrit en graphie mistralienne. Les mots qui comptent Taulo roundo : table ronde Marca : ici « inscrire » Assegura : assurer Esperit sutiéu : subtil, fin En graphie mistralienne, on prononce en pratique comme en français, mais on diphtongue les voyelles doubles. Ex. « au » se prononce « aw », « éu » se prononce « éw » et « ai » se prononce « aï ». Bernat Vaton |